Plantejament digital de problemes tecnològics

1. Identificar cada element de mabiobra (control) amb una variable. La variable tan sols pot adoptar els valors 0 (obert) i 1 (tancat). En el cas nostre, Ai B són els interruptors.
2. Identificar cada actuador amb una funció. Cada funció també prendrà únicament dos valors. depenent dels que adoptin les variables. En aquest cas, els valors 0 i 1 de la funció correspondrant als estats <parat> i en <moviment> del motor. Adopten dos valors; variables i funcions lògiques.
3. Elaborar la taula de veritat dels actuadors. La taula recull tots els valors qe pot prendre una funció lògica segons els valors que adoptin les variables lògiques de les quals depèn.
4. Expressar algebraicament les funcions lògiques. Els valors que pren la funció M es poden obtenir multiplicant booleanament els valors que adopten les variables lògiques A i B. La funció M es pot expressar així: M = A · B. Aquesta expressió algebraica s'anomena primera forma canònica (FC1).

VARIABLES		FUNCIÓ
A	B	M
0	0	0
0	1	0
1	0	0
1	1	1

L'ÀLGEBRA DE BOOLE
La formen:

• Dos elements: 0 i 1.
• Tres operacions definides com a:

          -Multiplicació (·):

0·0=0	0·1=0
1·0=0	1·1=1

          -Suma (+):

0+0=0	0+1=1
1+0=1	1+1=1

          -Negació: (͞͞͞͞͞  ):

͞0 =0

͞1 =0

• I les propietats següents_

         -Commutativa.

         -Associativa.

         -Distribuitiva.

         -L'element negatiu satisfà.

Lógica digital

Àlgebra de Boole
L'àlgebra que va crear el matemàtic anglès George Boole (1815-1864) només consta de dos elements, que s'anomenen dígits binaris o bits: el 0 i l'1. Boole no va arribar a saber mai les repercussions enormes de la seva àlgebra. L'èxit rau en què:

1. Molt problemes tecnològics es poden tradiur del nostre sistema numèric decimal a un sistema de dos nombres (llenguatge binari).
2. Podem identificar el dígits o i 1 amb dos estats físics diferents. Per exemple, un interruptor obert (0) i un de tancat (1); una bombeta apagada (0) i una d'encesa (1).
3. Les operacions boolenas de suma, multiplicació i negació es poden duar a terme físicament amb circuit electrónics, pneumàtics, hidràulics, etc. La implementació electrònicia, però, té avantatges impontatns respecte a les altres; és més fiable, més ràpida, més barata i, a més, es pot miniaturitzar fins a uns nivells microscòpics.

Electrònica digital

1.ACTIVITAT: circuits de diferents tipus
Assenayala les diferències més destacables entre els circuits de les fotografies.
Els tres fan servir el corrent elèctric.
Tot seguit, relaciona cadascuna de les imatges amb el tipus de circuit que s'indica a sota.

 Circuit integrat (xip)

      Cricuit electrònic

JCLIC. Electrònica.

El transistor com a interruptor

El circuit per construir una senzilla alarma contra incendis inclou:

• Una pila.
• Un transistor NPN.
• Una làmpada.
• Una resistència de 1.000 = 1.
• Un potenciòmetre.
• Una resistència NTC.

Cuando apretamos el pulsado, automáticamente, los volteos van subiendo hasta que de nuevo, podemos ver como la lámpara vuelve a estar encendida. Y así todo el rato, cada vez que apretamos el pulsador.

Transistors

El transistor és, de ben segur, el component electrònic més important i que més s'utilitza. Està format per tres capes de material semiconductor a les quals col·loquem tres terminals i que, després, encapsulem perquè es puguin muntar en un circuit. Segons les capes de semiconductor que fem servir, podem obtenir dos tipus diferents de transistors:
             
                          

PROCEDIMENT.

5. INVERSOR DE GIR AMB COMUTADOR DOBLE I SENYALITZAT AMB DÍODES.

• Inversor que senyalitza el sentit de gir del motor amb díodes.