viernes, 27 de enero de 2012

El motor de gasolina



Les màquines tèrmiques

Les màquines tèrmiques, segons la manera de fer la combustió del combustible, poden ser de dos tipus:

  • De combustió externa: el combustible es crema fora del motor, com en el cas d'una màquina de vapor.
  • De combustió interna: el combustible es crema dins de la màquina, com en el motor d'un cotxe.
Combustió externa: la màquina de vapor
La màquina de vapor de Watt es va fer molt popular gràcies al tren, als vaixells de vapor i a moltes màquines que van substituir el treball manual. Van sorgir noves professions: miners (es necessitava molt carbó), mecànics, etc., amb la qual cosa va néixer una nova classe social, la classe obrera.
Combustió interna: El motor de quatre temps
Són molt eficients perquè la calor es produeix dins la màquina, i per tant hi ha menys pèrdues d'energia.
    ·Dels motors de combustió interna, el més utilitzat és el motor de quatre temps, que és el que fan servir la majoria dels cotxes. Perquè un motor generi energia necessita el combustible i l'aire (que té oxigen, gas necessari per cremar el combustible). S'anomena motor de quatre temps perquè té quatre fases ben diferenciades.
1.ADMISSIÓ
La vàlvula A s'obre; entren l'aire i el combustible (gasolina polvoritzada) al cilindre. Baixa al pistó. Quan baixa el pistó, es fa el buit i ajuda la mescla a entrar millor.
2. COMPRESSIÓ
En pujar el pistó, es tanquen les vàvules A i E es comprimeix la mescla. Perquè el pistó pugi la primera vegada cal l'ajuda d'un motor d'engegada alimentat per la bateria del cotxe. Després puja per l'inercia de gir del cigonyal.
3. EXPLOSIÓ
La bugia desprèn una guspira que fa explotar la mescla. Els gasos molt calents s'expandeixen i fan baixar el pistó.
4. ESCAPAMENT
S'obre la vàlvula E, quan puja expulsa els gasos produïts en la combustió a través d'aquesta vàlvula. Els gasos passen al tub d'escapament, que els envia a l'exterior. Torna a començar el cicle admissió-compressió-explossió-escapament, i així sempre.


lunes, 9 de enero de 2012

Mecanismes de transformació de moviment cricular alternatiu

     -Biela-manovella: format per dues barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una quia. La barra que gira s'anomena manovella i l'altra, biela.
     -Excèntica: és una roda que té una barra rígida en un punt del seu perímetre. 
     -El cigonyal: és un sistema format per la unió de moltes manovelles acoblades a les seves bieles corresponents.
     -Lleva i sguidor. La lleva: és un dispositiu que quan gira és capaç d'accionar un element al qual no està unit i moure'l de manera alternativa.

Mecanismes de transformació

Pinyó-cremallera i cargol-femella: per transformacions del moviment circular en lineal o de lineal a circular.
Biela-manovella, excèntrica, cigonyal i lleva: per a transformacions de moviment circular en alternatiu.
     -Pinyó cremallera: Per un pinyó i una barra dentada. Les dents del pinyó engranen en les de la barra i produeix un desplaçament.
     -Cargol-femella: Format per un cargol i una femella amb la mateixa rosca. Si es gira la femella es gira sobre el cargol, i a l'inrevés.

lunes, 12 de diciembre de 2011

Mecanismes de transmissió -2

Transmissió per corretja
És un mecanisme format per una corretja que condueix el moviment d'una politja a una altra.

Transmissió per cadena
És un mecanisme format per una cadena i rodes dentades.

Cargol sense fi
És una altra forma de transmissió de moviments, però entre eixos que són perpendiculars entre ells.

Trens de mecanismes
Són la unió de diversos mecanismes simples.
Sistema de transmissió reductor
Cal que la politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; es a dir, que siguin solidaris.

Tren de politges
Es pot fer amb unes quantes politges unides amb corretja.

Tren d'engranatges
Per augmentar la velocitat d'un mecanisme farem servir uns quants engranatges o politges acoblades, passant de mida més a gran a mida més petita.